Passat Setcases vam deixar el cotxe al revolt d'anar al refugi de Vall-Ter i vam enfilar amunt, passat el refugi s'ha de deixar el camí que ens duria cap el coll de la marrana i trencar a l'esquerra on es veu un camí de baixada que passa pel costat d'un petit llac, seguint el camí ja comença la pujada que va per sota de la paret i arran d'alguna congesta de neu. El camí enfila dret fins arriba al coll, hi algunes fites, que nosaltres vam refer una mica.
En arribar al coll, vam anar a l'esquerra en direcció al gra de fajol petit per veure unes pedres posades dretes que son curioses de veure, vam aprofitar i em vam aixecar una, ampliant el "jardí".
Tot seguit vam girar i vam enfilar el gra de fajol, el camí es ben marcat i puja dret, a dalt vam esmorzar i després de contemplar les magnifiques vistes vam baixar cap al coll de marrana, on en el seu baixant hi havia un bon tou de neu que si volies no calia que trepitgessis.
Vam aprofitar per anar a veure les runes del refugi antic d'ull de Ter.
Aquest refugi es va inaugurar el 25 de juliol del 1909 . Problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. El morter no tenia la qualitat necessària i es desfeia progressivament. Malgrat van intentar cobrir-lo amb quitrà per impermeabilitzar-lo, la solució no va ser reeixida. La Guerra Civil del 1936 al 1939, la ocupació del refugi per les milícies alpines i el posterior abandonament van suposar el final del refugi. De manera imparable es va anar ensorrant.
Un dia d'estiu i sol esplèndid, excursió d'unes 4 hores, no es dura, però si que la pujada al pas de l'isard ho es una mica. Suposo que d'aquí li ve el nom d'isard.
La pujada al pas de l'isard
La tartera abans d'arribar al coll
El cim del gra de Fajol
L'antic refugi
Davant el nou refugi.
